Bàner Del Saber_1200x360_72ppp_webFCRI

del Saber al Saber Per Què

El saber popular explicat per la ciència d'avui

El coneixement tradicional és un patrimoni cultural de gran valor que s'ha transmès durant generacions, principalment de forma oral, de pares a fills i de padrins a nets. L'etnobotànica estudia aquests coneixements i pràctiques relacionades amb les plantes i els seus usos, tant per a la salut com per a l'alimentació, l'agricultura, els animals o la vida quotidiana. La seva documentació contribueix a preservar la identitat cultural i la memòria col·lectiva, alhora que aporta una valuosa font d'informació per a la recerca científica.

Amb el pas del temps, però, bona part d'aquest patrimoni immaterial s'ha anat perdent. L'èxode rural, la desaparició de la  transmissió oral entre generacions i els canvis en la manera de viure han fet que molts d'aquests coneixements hagin deixat de transmetre's.

Davant d'aquest repte, des de la Universitat de Lleida impulsem una iniciativa que recull els testimonis de persones grans de les Garrigues. El nostre objectiu és posar aquest saber en diàleg amb la recerca científica actual per preservar aquest patrimoni i entendre què hi ha darrere dels remeis i pràctiques tradicionals.

Exposició itinerant

Calendari

Exposició: del Saber al Saber Per Què

A continuació trobareu la informació detallada dels municipis i centres que acolliran l'exposició itinerant.  

LA GRANADELLA

Lloc: Centre de la Cultura de l'Oli de Catalunya

Dates:  del 8 de setembre al 17 de setembre de 2026

 

LES BORGES BLANQUES

Lloc: Col·legi Mare de Déu de Montserrat 

Dates: del 21 de setembre a l'1 d'octubre de 2026

 

LES BORGES BLANQUES

Lloc: Institut Josep Vallverdú

Dates: del 5 al 15 d'octubre de 2026

 

LES BORGES BLANQUES

Lloc: Casal Cívic i Comunitari les Borges Blanques

Dates: del 19 al 29 d'octubre de 2026

 

CERVIÀ DE LES GARRIGUES

Lloc: Ajuntament 

Dates: del 2 al 12 de novembre de 2026

 

JUNEDA

Lloc: Ajuntament

Dates: del 16 al 26 de novembre de 2026

 

JUNCOSA

Lloc: Casa de la Cultura

Dates: del 30 de novembre al 21 de desembre

 

PRESENTACIÓ DEL PROJECTE

Airy Gras Mas

El coneixement tradicional és un patrimoni cultural de gran valor que s'ha transmès durant generacions, principalment de forma oral, de pares a fills i de padrins a nets. L'etnobotànica estudia aquests coneixements i pràctiques relacionades amb les plantes i els seus usos, tant per a la salut com per a l'alimentació, l'agricultura, els animals o la vida quotidiana. La seva documentació contribueix a preservar la identitat cultural i la memòria col·lectiva, alhora que aporta una valuosa font d'informació per a la recerca científica.

 
Amb el pas del temps, però, bona part d'aquest patrimoni immaterial s'ha anat perdent. L'èxode rural, la desaparició de la transmissió oral entre generacions i els canvis en la manera de viure han fet que molts d'aquests coneixements hagin deixat de transmetre's. Davant d'aquest repte, des de la Universitat de Lleida impulsem una iniciativa que recull els testimonis de persones grans de les Garrigues. El nostre objectiu és posar aquest saber en diàleg amb la recerca científica actual per preservar aquest patrimoni i entendre què hi ha darrere dels remeis i pràctiques tradicionals.
 

Veure roll-up

LLICSÓ PER A LES HEMORRÀGIES

Demetri Domingo Farré BELLAGUARDA

El llicsó (Sonchus oleraceus) és una planta que ajuda a parar les hemorràgies. Se n’agafen les fulles i s’esmicolen amb les mans fins a formar una pasta. Tot seguit, s’aplica sobre la ferida perquè faci efecte.
 
QUI T’HA EXPLICAT EL REMEI?

Aquest remei va passar dels padrins als pares i dels pares a nosaltres.

 
EXPLICA’NS SI L’HAS FET SERVIR
Sí, quan érem al tros i ens fèiem mal amb les eines d’esporgar utilitzàvem aquesta planta per a parar la sang.
QUÈ EN DIU LA CIÈNCIA?
Alejandro Juárez Escario
Departament de Ciència i Enginyeria Forestal i Agrícola, UdL
 
Hem buscat informació sobre els possibles efectes antihemorràgics del llicsó. Si bé no hem trobat evidència farmacològica que doni suport al remei natural, si que conté una sèrie de compostos bioactius que estan relacionats amb efectes antiinflamatoris.
 
Hi ha estudis que relacionen les substàncies antiinflamatòries amb efectes gastroprotectors que podrien tenir utilitat en el tractament de malalties autoimmunes com la colitis ulcerosa. Per tant, tot i que no està demostrat que el llicsó tingui efectes antihemorràgics, es pot afirmar que conté substàncies que podrien estar relacionades amb la reparació dels teixits.

 

Material elaborat en el marc del projecte ‘Del saber al saber per què’ desenvolupat per la Unitat de Cultura Científica i de la Innovació de la UdL, amb el suport d’un Ajut FCRI 2026 i la col·laboració del Consell Comarcal de les Garrigues i l’Oficina Jove de les Garrigues.

 

Veure roll-up

ESCARABATS PER A GUARIR FERIDES

Miquel Guiu Farran LA GRANADELLA

L’escarabat de color negre es fa servir per a curar les ferides. Se’n fa una pasta picant-lo entre dos pedres i es posa a la ferida. S’ha de cobrir, per exemple amb un mocador, perquè no caigui. Ajuda a la cicatrització.
 
QUI T’HA EXPLICAT EL REMEI?
M’ho va aplicar el meu pare.
 
EXPLICA’NS SI L’HAS FET SERVIR
De petit em vaig fer una ferida amb una pedra i em va sortir una mica de sang. El meu pare va agafar un escarabat de color negre de sota una pedra —ara ja no n’hi ha, d’aquests escarabats—, el va xafar i me’l va posar sobre la ferida. Després m’hi va lligar un mocador i, amb el temps, es va curar. No ho he practicat mai més.
QUÈ EN DIU LA CIÈNCIA?
Jose Carlos Enrique Serrano Casasola
Departament de Medicina Experimental, UdL
 
La utilització d’escarabats per curar ferides obertes genera controvèrsia. Hi ha estudis que diuen que la composició de cantaridina que tenen els escarabats negres, que fa les funcions de mecanisme de defensa, pot tenir efecte bactericida. Se n’ha estudiat l’efecte en ús tòpic per a curar berrugues, ja que és tòxica, però també ho és per a les cèl·lules del cos humà. Per aquest motiu, s’ha estudiat la forma de modificar la molècula perquè conservi la propietat bactericida però eliminant l'agent tòxic.
 
També cal tenir en compte que els escarabats, com altres insectes, poden tenir agents patògens que perjudicarien la curació de la ferida.
 
 

Material elaborat en el marc del projecte ‘Del saber al saber per què’ desenvolupat per la Unitat de Cultura Científica i de la Innovació de la UdL, amb el suport d’un Ajut FCRI 2026 i la col·laboració del Consell Comarcal de les Garrigues i l’Oficina Jove de les Garrigues.

 

Veure roll-up

CLARA D’OU PER A CICATRITZAR

Montserrat Masip Sabaté LA GRANADELLA

Les clares d’ou van bé per recuperar-se de la falta de proteïna i ajudar a tancar ferides obertes. Vaig cuidar una senyora que tenia ferides obertes de molt temps, i el seu marit li donava cada matí tres clares d’ou cuites en un platet amb una goteta d’oli. Per recuperar-se necessitava proteïna, i l’ou en té molta.
 
QUI T’HA EXPLICAT EL REMEI?
Ho he vist fer i també he sentit que altres persones recomanaven la clara d’ou per afavorir la recuperació, ja que té molta proteïna.
 
EXPLICA’NS SI L’HAS FET SERVIR
Sí, jo encara faig servir aquest remei.
QUÈ EN DIU LA CIÈNCIA?
Maria Lourdes Tecchia Sotelo
Departament de Tecnologia, Enginyeria i Ciència d’Aliments, UdL
 
No hem trobat articles específics que diguin que la clara d’ou millora la cicatrització, però el que sí que sabem és que és rica en proteïnes. Aquestes proteïnes ens ajuden en la regeneració cel·lular i en la formació del col·lagen; per tant, és important incloure la clara en la nostra dieta. Així i tot, és veritat que no té un efecte més gran del que podríem obtenir amb altres aliments, com la carn, els làctics, el peix o els llegums, que també us animem a consumir.
 
Per què es va fer popular el consum de clares d’ou? Sabem, per evidència històrica i manuals mèdics del segle XIX, que es donaven ous a les persones convalescents. Els ous eren un aliment accessible i barat, i molta gent tenia gallines a casa. A més, si la coem, la clara no costa de mastegar i es digereix bé, la qual cosa va facilitar que esdevingués un aliment típic de persones en recuperació.
 

Material elaborat en el marc del projecte ‘Del saber al saber per què’ desenvolupat per la Unitat de Cultura Científica i de la Innovació de la UdL, amb el suport d’un Ajut FCRI 2026 i la col·laboració del Consell Comarcal de les Garrigues, l’Oficina Jove de les Garrigues i l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida.

 

Veure roll-up

ESPERNALLAC PER LLAGUES I GRANS

Maria Carme Oliva Inglés ELS TORMS

La infusió tèbia d’espernallac (Santolina chamaecyparissus) va bé per curar grans de greix. Cada dia s’ha d’aplicar la infusió una estona a sobre del gra de greix, que es va estovant i es cura. L’espernallac es fa bullir un o dos minuts, es tapa i es deixa reposar una mica; quan el líquid és tebi ja el pots fer servir. A més a més, glopejar infusió d’espernallac diàriament ajuda a curar les llagues de la boca.
 
QUI T’HA EXPLICAT EL REMEI?
El meu home és qui em va explicar el remei.
 
EXPLICA’NS SI L’HAS FET SERVIR
Sí, cada dia després de cada menjada em rento la boca i glopejo infusió d’espernallac.
QUÈ EN DIU LA CIÈNCIA?
Maria Lourdes Tecchia Sotelo
Departament de Tecnologia, Enginyeria i Ciència d’Aliments, UdL
 
El que sabem és que quan apliquem les compreses calentes damunt d’un gra de pus ajudem a drenar-ne el contingut; per tant, pot millorar. A més a més, fer-ho de forma repetida implica que tinguem cura de la ferida i també fa que millori.
 
A més, hem trobat algun article que explica que aquestes plantes tenen olis essencials que, utilitzats de forma concentrada i no en infusions, poden tenir un efecte antimicrobià o antiinflamatori. Aquests efectes, però, no s’han pogut provar en persones. Tot i així, quan fem servir aquestes infusions de forma repetida, per exemple per fer glopejos per a tractar llagues —o aftes—, augmenta la higiene bucal i, de retruc, s’hi pot notar millora.
 
El que sí que us recomano és que en el cas que els grans de pus, les llagues o, fins i tot, els grans de greix no millorin o provoquin dolor o febre, consulteu el vostre professional sanitari de referència.

 

Material elaborat en el marc del projecte ‘Del saber al saber per què’ desenvolupat per la Unitat de Cultura Científica i de la Innovació de la UdL, amb el suport d’un Ajut FCRI 2026 i la col·laboració del Consell Comarcal de les Garrigues, l’Oficina Jove de les Garrigues i l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida.

 

Veure roll-up

CONREU MIXT D'OLIVERES i CEREAL

Ramón Serentill Masip ELS TORMS

Els nostres avis i besavis tenien l’olivera (Olea europaea) com a conreu principal. Les oliveres es plantaven força separades entre si i als espais que quedaven entremig s’hi sembraven cereals com l’ordi (Hordeum vulgare). L'ordi es feia servir per a fer pa; el portaven a la farinera de la Granadella perquè en fessin farina i després aquesta farina es portava al pastisser, perquè en fes pa durant tot l’any.
 
Més tard, jo vaig deixar de conrear cereals i vaig plantar ametllers a la mateixa finca, ja que l’ametller era el segon cultiu de l’època. Avui en dia ja no es fa; els conreus es gestionen per separat, amb les oliveres en una finca i els ametllers en una altra.
 
QUI T’HA EXPLICAT EL REMEI?
Ho vaig aprendre.
 
EXPLICA’NS SI L’HAS FET SERVIR
Sí, amb el temps vaig canviar el conreu que hi havia entre les oliveres, però, finalment, vaig separar els cultius.
QUÈ EN DIU LA CIÈNCIA?
Alejandro Juárez Escario
Departament de Ciència i Enginyeria Forestal i Agrícola, UdL
 
Hi ha estudis agronòmics que en part donen suport a la pràctica tradicional agroforestal de cultivar de manera conjunta oliveres i cereals. Aquests demostren que hi ha un augment de la biomassa, tant aèria com de les arrels dels cereals, quan es cultiva en camps d’oliveres. També hi ha un increment en la disponibilitat de nitrogen en camps d’oliveres vinculats amb ordi i blat. Per altra banda, tot i que no hem trobat cap estudi clar que relacioni el cultiu mixt d’oliveres i d’ametllers, sí que està demostrat que i ha una major producció en fruiters de secà quan es cultiven de forma mixta quan són en monocultiu. 
 

 

Material elaborat en el marc del projecte ‘Del saber al saber per què’ desenvolupat per la Unitat de Cultura Científica i de la Innovació de la UdL, amb el suport d’un Ajut FCRI 2026 i la col·laboració del Consell Comarcal de les Garrigues i l’Oficina Jove de les Garrigues.

 

Veure roll-up

OLI DE GINEBRE

Mateu Esquerda Ribes GRANYENA DE LES GARRIGUES

L’oli de ginebre (Juniperus oxycedrus) s’extreu mitjançant destil·lació seca dels troncs o soques del ginebre. Té infinitat d’usos tant per al servei personal com per als animals domèstics. Per als animals, s’utilitzava com a desinfectant. Per exemple, quan les mules tenien formigó o per a tractar les malures de pell dels corders. També es feia servir per a desinfectar els corrals, passant-hi oli de ginebre encès perquè el fum arribés a tot arreu.
 
Per a les persones, té aplicació externa i interna. De forma externa s’utilitza per a les malalties de la pell, com psoriasi, èczemes del cap o caiguda de cabells; s’aplica l’oli directament a la zona afectada. De forma interna, per als cucs de la panxa, sobretot en nens. Actualment, és un producte que es comercialitza i es fa servir.
 
QUI T’HA EXPLICAT EL REMEI?
És coneixement popular i ho he estudiat.
 
EXPLICA’NS SI L’HAS FET SERVIR
No. Però actualment es comercialitza amb diferents usos.
QUÈ EN DIU LA CIÈNCIA?
Isabel Andrea Odriozola Serrano
Departament de Tecnologia, Enginyeria i Ciència d’Aliments, UdL
 
L'oli de ginebre engloba dos tipus de productes depenent del procés d’obtenció: l’oli essencial de ginebre, obtingut per destil·lació humida i d’olor molt agradable, i l’oli de ginebre, obtingut per destil·lació seca, espès, de coloració negra i d’olor més aviat fumada.
 
L’oli de ginebre que s’obté per destil·lació seca conté guaiacol, cresols i benzopirè. És un producte bastant tòxic, que no s’ha de consumir internament ni s’ha d’inhalar. Hi ha alguns estudis que demostren que el seu consum produeix intoxicacions greus i danys hepàtics i renals. Per a ús humà s’hauria de fer una rectificació, és a dir, una eliminació d’aquestes substàncies tòxiques.
 
Tot i que prové del coneixement tradicional, l’oli de ginebre que s'utilitza actualment és l'oli essencial.
 
 

Material elaborat en el marc del projecte ‘Del saber al saber per què’ desenvolupat per la Unitat de Cultura Científica i de la Innovació de la UdL, amb el suport d’un Ajut FCRI 2026 i la col·laboració del Consell Comarcal de les Garrigues, l’Oficina Jove de les Garrigues i l’Ajuntament d’Arbeca.

 

Veure roll-up

CATAPLASMA D'ARGILA CONTRA LA INFLAMACIÓ

Maria Carme Llobera Sorribes ARBECA

L’argila serveix per traure la inflamació del cos. S’agafa argila, com més pura millor, i es barreja amb aigua fins que es fa fang. Aquest fang es posa damunt del cop o lesió que tinguis, ben embolicat amb un drap de cotó. L’argila té una capacitat d’absorció molt gran, s’embeu tota la inflamació que hi ha dins del cos i, per tant, alleuja i refresca.
 
QUI T’HA EXPLICAT EL REMEI?
Uns amics.
 
EXPLICA’NS SI L’HAS FET SERVIR
Fa un temps, vaig caure d’una certa altura i em vaig donar un cop al tòrax que em feia molt mal. Uns amics em van recomanar la teràpia de l’argila o del fang. Vaig decidir provar-ho i, la veritat, em va alleujar molt el dolor. A partir d’aquell moment, ho recomano a tothom. 
QUÈ EN DIU LA CIÈNCIA?
Jose Carlos Enrique Serrano Casasola
Departament de Medicina Experimental, UdL
 
L’ús de cataplasmes d’argila forma part de la medicina tradicional, tant d’aquí com d’altres parts del món. El principi actiu sembla ser la composició d’àcids fúlvics i húmics, que són producte de la descomposició de matèria vegetal durant molt temps i que es creu que tenen propietats antiinflamatòries. Se n’ha estudiat l’aplicació en veterinària i en humans i s’ha observat que redueix la inflamació. S’ha pogut comprovar mitjançant marcadors com disminueix la proteïna C reactiva. Cal parar compte, però, ja que el procés de formació dels àcids fúlvics i húmics depèn molt dels productes de descomposició que contingui l’argila. Hi ha una àmplia varietat d’argiles, i els seus efectes poden variar en funció de la seva a composició.
 
 
 

Material elaborat en el marc del projecte ‘Del saber al saber per què’ desenvolupat per la Unitat de Cultura Científica i de la Innovació de la UdL, amb el suport d’un Ajut FCRI 2026 i la col·laboració del Consell Comarcal de les Garrigues, l’Oficina Jove de les Garrigues i l’Ajuntament d’Arbeca.

 

Veure roll-up

OLI DE COP PER A DOLORS DE TRAUMATISMES I MUSCULARS

Glòria Alberich Jové VINAIXA

L’oli de cop es prepara barrejant àrnica (Pallenis spinosa) i pericó (Hypericum perforatum), més o menys a parts iguals, o una mica més de pericó. Les plantes s’acostumen a recollir prop de la lluna plena o el mateix dia de lluna plena, ja que es considera que en aquest moment tenen més propietats. Un cop a casa, s’agafen les flors i es barregem amb oli (preferiblement de bona qualitat) i la barreja es deixa reposar quaranta dies a sol i serena, a l’aire lliure, exposada al fred de la nit i la calor del dia. Passat aquest temps, es cola i ja es pot fer servir.
 
L’oli de cop serveix per a esquinços, per a cops que et puguis donar, torcedures...
 
QUI T’HA EXPLICAT EL REMEI?
Ho he après de diferents llocs.
 
EXPLICA’NS SI L’HAS FET SERVIR
Sí, jo l’utilitzo per al mal de genolls: m’hi faig fregues d’oli de cop.
QUÈ EN DIU LA CIÈNCIA?
Gemma Oms Oliu
Departament de Tecnologia, Enginyeria i Ciència d’Aliments, UdL
 
Hi ha evidència científica sobre l’efecte d’aquestes plantes, ja que contenen components com la helenalina o la perforina, que són potents antiinflamatoris.
 
Hem revisat la bibliografia científica i hi ha nombrosos assajos que hi estan relacionats. Hi ha estudis de laboratori, estudis amb models animals (normalment, rates o conills), que demostren que els components d’aquestes plantes poden ajudar a recuperar els teixits danyats a nivell cel·lular i també a tractar cops.
 
De fet, hem trobat estudis fins i tot amb humans, en els quals s’observa que l’àrnica (Arnica montana) es pot fer servir en postoperatoris de cirurgia amb làser per tractar els hematomes o per accelerar-ne la recuperació. En pacients amb artrosis, aquesta planta també s’ha vist que podria ajudar a disminuir el dolor i, fins i tot, a disminuir certa rigidesa. La conclusió és clara: aquestes plantes funcionen. Però cal parar compte, perquè el pericó és fotosensible, això vol dir que si te’l poses i et toca el sol et podrien sortir taques. I l’àrnica, mai es pot posar sobre ferides obertes.
 
 

Material elaborat en el marc del projecte ‘Del saber al saber per què’ desenvolupat per la Unitat de Cultura Científica i de la Innovació de la UdL, amb el suport d’un Ajut FCRI 2026 i la col·laboració del Consell Comarcal de les Garrigues i l’Oficina Jove de les Garrigues.

 

Veure roll-up

VÈSC PER A REGULAR LA TENSIÓ ARTERIAL

Xavier Recasens Solé EL VILOSELL

El vèsc (Viscum album) és considerat una planta paràsita de certs arbres, com el pi. Jo crec que no és paràsita, sinó que fa una simbiosi i els saneja. En el meu cas, em va curar, perquè em va netejar la sang i ara estic perfecte. Es prepara en forma d’infusió.
 
QUI T’HA EXPLICAT EL REMEI?
M’ho va dir el meu avi. Ell ja utilitzava aquesta planta quan tenia mal de cap o es marejava. Se’n feia una infusió i li anava bé.
 
EXPLICA’NS SI L’HAS FET SERVIR
Sí que l’he fet servir, però que a mi m’hagi anat bé no vol dir que li vagi bé a una altra persona.
QUÈ EN DIU LA CIÈNCIA?
Daniel Sanchis Morales
Departament de Ciències Mèdiques Bàsiques, UdL
 
La cerca sobre el fonament científic del vesc per abaixar la pressió arterial ha donat resultats positius. El vèsc és un remei que s'utilitza des de fa centenars d’anys.

Històricament, s’ha fet servir per tractar altres malalties, com per exemple el càncer. Això es fonamenta en el fet que la planta té components amb capacitat de matar cèl·lules, i això s’ha potenciat per al tractament del càncer.

En aprofundir en la informació disponible, hem trobat que determinats tractaments amb infusions d’aquesta planta s’han utilitzat per fer baixar la pressió arterial. Tot i que alguns estudis fets en models no humans i en models in vitro (en el laboratori, en condicions molt controlades) han observat que els extractes d’aquesta planta poden contribuir a disminuir la pressió arterial, cal tenir en compte que també conté substàncies que poden ser potencialment tòxiques. En particular, es coneix que per evitar que els animals se la mengin, produeix substàncies que s’uneixen al tracte digestiu dels animals i les persones i generen molts problemes, com vòmits, diarrees, etc. Per tant, sempre que es vulgui utilitzar aquesta planta per a fer baixar la pressió arterial, ha de ser sota el control clínic de metges o experts.

  

Material elaborat en el marc del projecte ‘Del saber al saber per què’ desenvolupat per la Unitat de Cultura Científica i de la Innovació de la UdL, amb el suport d’un Ajut FCRI 2026 i la col·laboració del Consell Comarcal de les Garrigues i l’Oficina Jove de les Garrigues.

 

Veure roll-up

MARREU PER A CICATRITZAR FERIDES

Teresa Torres Granell LA FLORESTA

El marreu (Marrubium vulgare) és una planta amb moltes propietats, però la que jo conec i uso és com a cicatritzant. Es fa una infusió amb un manadet de la planta fresca o seca, i quan és a temperatura ambient la coles i apliques el líquid sobre la ferida que vols cicatritzar.
 
QUI T’HA EXPLICAT EL REMEI?
La meva sogra em va ensenyar aquest remei.
 
EXPLICA’NS SI L’HAS FET SERVIR
Sí, l’he utilitzat com a cicatritzant.
QUÈ EN DIU LA CIÈNCIA?
Isabel Andrea Odriozola Serrano
Departament de Tecnologia, Enginyeria i Ciència d’Aliments, UdL
 
La majoria d’estudis sobre l’extracte de marreu se centren a determinar-ne la composició. Els estudis indiquen que l’extracte és ric en marrubiïna (un terpè) i conté compostos fenòlics (com els àcids ferúlic i gàl·lic i la quercetina). Altres estudis també demostren que l’extracte de marreu és antioxidant, antiinflamatori i antimicrobià, és a dir, que evita infeccions.
 
Quant a l’ús de l'extracte de marreu per afavorir la cicatrització, un estudi demostra, utilitzant rates com a model, que l'aplicació de pomades riques en aquest extracte millora la cicatrització, ja que s’afavoreix la regeneració de teixit i una menor inflamació.
 

Material elaborat en el marc del projecte ‘Del saber al saber per què’ desenvolupat per la Unitat de Cultura Científica i de la Innovació de la UdL, amb el suport d’un Ajut FCRI 2026 i la col·laboració del Consell Comarcal de les Garrigues i l’Oficina Jove de les Garrigues.

 

Veure roll-up

TRENCAR LES ANGINES

Josep Esteve Font ELS OMELLONS

Hi ha un remei per a trencar les angines fent un massatge als canells i l’avantbraç. Quan s’inflamen les angines hi ha uns punts a la zona de l’avantbraç que també es poden notar més inflamats. S’ha de buscar aquests punts, aplicar-hi unes gotes d’oli i anar-los pressionant amb el dit i donant-hi voltes. En dos o tres dies les angines han desaparegut. És dolorós, i durant el procés no has d’haver menjat ni pots parlar, però funciona.
 
QUI T’HA EXPLICAT EL REMEI?
És coneixement popular i ho he estudiat.
 
EXPLICA’NS SI L’HAS FET SERVIR
No. Però actualment es comercialitza amb diferents usos.
QUÈ EN DIU LA CIÈNCIA?
Maria Lourdes Tecchia Sotelo
Departament de Tecnologia, Enginyeria i Ciència d’Aliments, UdL
 
La ciència ens diu que anatòmicament no hi ha relació entre el coll i el canell. Per tant, el fet de fregar aquesta zona no ens pot curar l’amigdalitis. Sí que s’hi pot trobar cert sentit, però, si pensem que quan freguem aquesta zona estem activant una sèrie de vasos limfàtics. L’amígdala forma part d’aquest sistema i, en conseqü.ncia, podria ser que en algunes persones tingués algun efecte, malgrat que no s’han trobat prou evidències per afirmar-ho.

 

Material elaborat en el marc del projecte ‘Del saber al saber per què’ desenvolupat per la Unitat de Cultura Científica i de la Innovació de la UdL, amb el suport d’un Ajut FCRI 2026 i la col·laboració del Consell Comarcal de les Garrigues, l’Oficina Jove de les Garrigues i l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida.

 

Veure roll-up